27 Juliol-Vang Vieng-Vientiane

Esmorzar i tuk-tuk cap a l'estació d'autobusos. Surtim puntuals a les 10:00 cap a Vientiane, coincidint amb la parella d'holandesos.
Avui el bus és super vip, pots seure sense que les cames quedin enconllides :-)
Trams del trajecte amb selva tupida, intercalats amb petits pobles. Estones de pluja per deixar pas al sol imponent. 3hores i mitja i arribem a l'estació.
Tocarà començar a negociar? Per sort aquí ho tenen millor montat, demanen un preu raonable i ja hi som, montats en una mena de maxi carrito de golf, direcció Vientiane.
Arribem a la guesthouse "auberg Sala Inpeg", unes cabanetes la mar de mones (veure foto) a una zona molt tranquila.
La ciutat per ser la capital, és tranquila, això si, regna cert caos i desordre. Tot i així, és veu molt genuina i hi ha numerosos temples dispersos.
Deixem les coses, visitem uns temples propers i dinem algo.  Possem direcció al temple Soak Pa Luang.Cada dissabte de 16 a 17:30 els monjos dirigeixen una sessió de meditació amb un monjo interlocutor que parla algo d'anglès. Ens porta un tuk-tuk ja que està a les afores del centre.
L'entorn és verd i frondós, aïllat, harmònic. Demanem pel lloc i ens indiquen un petit temple. En arribar ja hi ha un grup de gent asseguda en una esterilla sobre uns coixins, els monjos, 5, situats encapçalen la sala. Endinssats a la meditació, seiem, ens possem còmodes (peus mai apuntant-los a ells) i per imitació tanquem ulls i restem. El cos es va deixant anar cap a aball, cada cop més pesant, s'alliberen tensions. De cop, s'accetuen els sentits amb el soroll instrumental d'una campana per part del monjo central. Ulls que s'obren prenent consciencia. Ens explica, amb un anglès clar, que a continuació ens aixecarem i meditarem en moviment, la mirada focalitzada 2m per endevant, dirigida al terra. Peu que s'aixeca i fa una passa, mentres inicia l'altre, consciencia del moviement lent del cos, relaxat, pesat, focalitzant l'energia en els peus. Pluja que cau lentament sobre nosaltres, estona endolçada pel cant dels monjos del temple central, soroll musical, instant màgic. Tornem al temple, seiem i restem. Ens torna a donar la pauta el monjo central, fi de la ceremonia, ens agraeix la companyia i dóna peu a les possibles preguntes. La primera costa, després en venen més. Les seves respostes clares i sempre sense perdre el gran somriure. Despren honestitat, generositat i senzillesa.
En acabar recollim coixins i ens proporciona un llibre amb més informació per a la meditació. Tal i com les seves sabies paraules ens comuniquen, l'instant compartit es pot recrear a tot arreu, cada dia es pot practicar per a formar part de la rutina diaria.
Marxem, amb una tranquilitat especial.
Tornem al centre, passejem i ens obsequiem amb un bon massatge a "Mandarina spa", que senta genial.
Sopem a una escola d'hosteleria local que ajuda a formar nens del carrer, Makphet restaurant ( n°1 en trip advisor). Carta de fusió oriental-occidental, plats molt ben presentats, el meu plat res de l'altre món a diferencia del de l'Arnau i el postre, ñam ñam.
Cap a la guest i a descansar, demà més :-)