lunes, 22 de julio de 2013

22 Juliol- Luang Prabang-Reserva elefants

5:00, quina soneta..encara no és de dia...plou...vinga va mandra fora, bicis i direcció old bridge. Pel camí ja es veu que avui van en serio la ceremonia dels monjos. Molta més gent donant més quantitat de menjar i els monjos van acompanyats d'ajudants que carreguen el menjar quan ja no poden ells. Part de nou positiva del budisme, als costats de qui dona menjar hi ha qui en demana, sovint nens amb pocs recursos. De la mateixa manera que els monjos en reben, en donan una part a aquests nens necessitats, ells avui també carreguen una bona quantitat de menjar.
A les 8:45 ens venen a buscar a l'hotel els de la reserva dels elefants "White elephant". 30 min en furgoneta i arribem a la reserva.
Primer ens donen una mini lliçó de com pujar a sobre: l'elefant puja la pota dreta, poses a sobre teu peu dret, t'agafes de l'orella dreta i cap amunt. Ho possem en pràctica a la poca estona, per sort deixa de ploure.
Es veu diferent el terra desde adalt, costa una mica pujar, però deprés és prou sòlid, et sents bastant segur.
Després anem a fer una volta per un circuit que tenen i dinem al mateix recinte. Bany al mekong amb ells, tot un espectacle, acabes ben xop. Molt divertit!!! Enllestim, barca pel mekong i de nou anem a les cascades de Tat Sae, també ho incloia, banyet i de nou cap a Luang.
Descansem de la calor i sortim de nou amb les bicis, objectiu explorar la zona que queda a l'altre cantó del mekong. Agafem ferry i en 5 min ja hi som. Molt més genuí l'altre cantó, pocs turistes i la gent es sorpren molt més de veure't, els nens somriuen molt fàcilment. Visitem un dels temples, hi ha un parell més però no dóna temps, s'escapa l'últim ferry.
Soparet a un lloc recomanat "rosetta" amb vistes mekong, menjar típic lao. Tot i que té renom, la veritat massa turístic i menjar no del tot autèntic. Bici, piscina i a descansar, no sembla mala vida, oi?

2 comentarios:

  1. jejejeje que divertit poder veure com heu pujat a sobre de l'elefant!!! Segur que jo m'hagués posat "lleugerament" histèrica!!! jajaja.
    El somriure dels nens és un plaer contemplar-la bona estona!:-)
    No, la veritat és que no sembla mala vida, tot el contrari!!! :-)

    ResponderEliminar
  2. Ohh quina guapada! passejada i bany.
    I quins nens més macos!
    Això és vidorra!!
    :)

    ResponderEliminar