lunes, 22 de julio de 2013

21 Juliol-Luang Prabang-Tat Sae



5:30 en peu, avui toca anar a veure la ceremonia dels monjos "alms ceremony".
La gent local seu a unes esterilles i vesteixen amb les millors gales per oferir-los menjar, bàsicament sticky rice i diferents dolços. Hi ha tot un protocol per a oferir el menjar i rebrel, els monjos el guarden a una cistella tipus carmanyola lligada a l'esquena. Un cop acaben sen tornen cap al temple al que pertanyen. Aprox si estan 1h i ho fan cada dia, amb el que obtenen menjar diariament, no cuinen i no fan massa esforç físic, es dediquen a cultivar el seu coneixement i ment.
Després fem visita al mercat local, on es pot trobar varietat de fruites, verdura, carn (obviament sense refrigerar), peix viu (esculls el que vols i in situ tel tallen), molts bolets (umhhh), granotes vives i altres.
Tornada hotelet i dormida d'una horeta, esmorçar i a les 10:00 ja tenim el del tuktuk que ens passa a buscar per anar a les catarates de Tat Sae.
Genuí a no poder més, anem fent camí, uns 30min aprox. Ens deixa i cal agafar barqueta per a creuar el Mekong i poder accedir a les catarates. El recorregut ben maco, quina destressa té el patró, es nota la pràctica que té. Les cascades no són gaire altes però porten bastanta aigua.
Agafem un camí no indicat però perfectament accessible, sense saber ben bé on anem, fent pujada, alguna baixada, escoltant la cascada a estones, arribem a uns arrosals preciosos.
Cap turista només algún local. Anem en direcció soroll cascada i en trobem un lloc de ben paradisiac, banyador i apa aigueta, freda però un gustazo ;-)
Seguim explorant el que sembla el camí i anem passant més salts d'aigua i ponts de bambú. En total unes 3h. Ha valgut molt la pena. Tornem a Luang i comença a caure el que no hi ha escrit i sense pinta de parar. Descansem a l'hotel i sortim de nou, direcció un foot massage, quin nivellàs, ens podriem acostumar.
Voltem per la ciutat i anem a sopar al millor restaurant segons tripadvisor, la pizzeria "Phan Luang", pizza???doncs si!anem a comprovar-ho. Situada a un lloc gens turístic, amb les bicis i accedim pel old bridge.
El lloc ben especial, a la llum de les espelmes a un jardinet amb palmeres, quatre taules de fusta i música jazz. El amo cambrer, casat amb una local, ofereix una carta simple de pizzes, 1/2pepperoni+1/2 beacon. umhhh bonísima, acompanyada d'una Laobeer fresqueta.
Parlem amb ell, americà, ha montat una academia d'anglès i porta aquest modest restaurant. Les crítiques li fan justicia. Ens explica que demà the alms ceremony serà encara més especial, fan festa grossa i hi haurà molta més gent. Ens recomana anar-hi pels voltants del seu restaurant per evitar el turisteo.
Tornada a l'hotel, merescut descans i més sabent que toca llevar-se a les 5:00 again...


Monjos recollint menjar que els dona la gent 

I vist des del darrera :-) 



Tat Sae

1 comentario:

  1. ostres no he tingut temps de fer un comentari, que ja heu penjat una nova entrada!
    M'agrada molt aquesta crònica que esteu fent del viatge, ja que a la llunyania, també ho visc pas a pas!!!!

    ResponderEliminar