jueves, 1 de agosto de 2013

31Juliol-Don Khong

En peu i amb ganes de visitar la illa!!!
Arnau aprofita per a autojustificar-se amb que la illa és grandeta per a fer-la en bici (8x30km) i llogar una moto és una bona opció.
No en tenen de manual i toca amb marxes, vaig de paquet i ens disposem a voltar.
La gent és maquísima, tots saluden amb el ja clàssic Sabadee!!! Els nens quan ens veuen ens diuen Falangs (extranger en laosià), riuen i volen jugar. Realment tal i com haviem llegit és la illa més tranquila de totes, on el ritme de vida és lent, cap pressa, somriures constants i ganes de comunicar-se.
Voltem molt, recorrem tota la illa. Som testimonis dels millors camps d'arròs que haviem vist mai i tenim la sort de veure com el planten. El ritual quasi hipnotitzant, agafen uns farçells, i en van plantant un a un separats a pocs cm, amb una destressa i rapidessa implecable. Podría ser-hi hores mirant...
Més d'una dona (només ho fan elles) m'anima a plantar-ne, més maques, molt genuí.
Seguim voltant, visita als n temples repartits per la illa.
Arribem ben fosc al hotel, sopem (avui una mica d'occidental, pollastre plantxa amb verduretes, delicious) i a descansar.










30 Juliol-Pakse-Don Khong

La nit ha estat bastat durilla, no ens podiem ni estirar del tot i va començar a ploure entrant aigua pel meu costat. Una nit més en la que vam dormir molt poc però superable :-)
Arribem a Pakse i agafem una moto, (o ens agafa) unida a un sidecar, aquest transport és nou! La gent tranquila, gens agressius, quin descans!
Anem a una cafeteria on hem quedat amb el propietari d'una guest house en la que ens allotjarem. Quan Arnau va trucar per a reservar, coincidia que el propietari estava a Vientiane i ens vam poder veure. Ens va oferir la possibilitat de fer una volta per unes plantacions de café (bolavent plateau) quan arribessim a Pakse i portar-nos a la guest a la illa de Don Khong. Esmorzem i a l'estona apareix. Es sumen també una parella de suissos que hem conegut al bus nit.  Visitem les plantacions situades a 1300 m i fem un bon cafetó. Parem a veure unes cascades i fem camí. Arribem al transbordador per a passar a la illa, però quedem aturats una estona ja que comença a caure aigua com no està escrit. Al cap d'una estona para i proseguim el camí.
Sopar (un peix esquisit) i a descansar, avui ho necessitem!

miércoles, 31 de julio de 2013

29 Juliol-Vientiane-Pakse

De bon matí agafem les bicis i ens dirigim a comprar els bitllets pel bus nit per al mateix dia, per anar a Pakse, al sud del país.
Avui voltem per les afores de la ciutat per a visitar temples dels destacats. Fem una bona pedalada d'anada i tornada, sortejant el tràfic dens del migdia.
Dinem molt ràpid, de fet jo faig un take away ja que faré un curs de teixir amb els típics telars mentres Arnau es queda voltant.
El curs es fa a un centre a les afores de la ciutat, que es dedica a ensenyar a dones de la zona. Em porten en furgona,uns 20 min de camí aprox.
En arribar em fa una explicació del materials i de com treballen una senyora amb un anglès comprensible, i apa, a teixir.
Passo una estona entretinguda supervisada en nombroses ocasions, ja que no és gens fàcil i has de tenir molta força. Només van ser 3h i vaig acabar una mica baldada. Ja veureu foto amb el resultat...deixe-m'ho amb que em quedo amb l'experiencia :-) 
De tornada, un trànsit desastròs, costa arribar de nou al centre. Agafem uns entrepans i ens venen a buscar amb una furgona per anar a l'estació del bus nit, com li diuen ells sleeping bus.
Estació caòtica com esperable, plena de gent, paquets, algo suposadament per a menjar...pujem al bus i realment sense desperdici.
Mini cubiculs de pocs metres on suposadament haurem de dormir. Estem de sort i ens toca adalt i al costat del motor, podem tenir més sort??
Ens espera una bona nit mogudeta, per endevant uns 500 km recorreguts en unes 11h.
Arnau anuncia frase mítica del viatge: esto es un infierno y aún no ha empezado.
Jeje demà més detalls.

martes, 30 de julio de 2013

28 Juliol-Vientiane

Aquesta nit ha diluviat i de matí no tenim més sort. Ens vestim de pluja i a voltar. Visitem temples i anem a covert al mercat local.
Fem pausa a una cafeteria 'Scandinavian bakery' (ens tornem a fer homenatge com veureu).
Aprofitem l'estona que para de ploure i lloguem unes bicis per a visitar la ciutat més cómodament.
Parades al palau reial i varis temples, està plena tota la ciutat, on regna la pau i sembla que s'aturi el temps. Dinem una pizza i anem a descansar una estona.
Continuem voltant per la ciutat i anem a sopar a un lloc local amb música en viu, sense desperdici, fins i tot ens obsequien amb alguna cançó en anglès.
Demà esperem sol amb candeletes,  a veure si tenim més sort!

domingo, 28 de julio de 2013

27 Juliol-Vang Vieng-Vientiane

Esmorzar i tuk-tuk cap a l'estació d'autobusos. Surtim puntuals a les 10:00 cap a Vientiane, coincidint amb la parella d'holandesos.
Avui el bus és super vip, pots seure sense que les cames quedin enconllides :-)
Trams del trajecte amb selva tupida, intercalats amb petits pobles. Estones de pluja per deixar pas al sol imponent. 3hores i mitja i arribem a l'estació.
Tocarà començar a negociar? Per sort aquí ho tenen millor montat, demanen un preu raonable i ja hi som, montats en una mena de maxi carrito de golf, direcció Vientiane.
Arribem a la guesthouse "auberg Sala Inpeg", unes cabanetes la mar de mones (veure foto) a una zona molt tranquila.
La ciutat per ser la capital, és tranquila, això si, regna cert caos i desordre. Tot i així, és veu molt genuina i hi ha numerosos temples dispersos.
Deixem les coses, visitem uns temples propers i dinem algo.  Possem direcció al temple Soak Pa Luang.Cada dissabte de 16 a 17:30 els monjos dirigeixen una sessió de meditació amb un monjo interlocutor que parla algo d'anglès. Ens porta un tuk-tuk ja que està a les afores del centre.
L'entorn és verd i frondós, aïllat, harmònic. Demanem pel lloc i ens indiquen un petit temple. En arribar ja hi ha un grup de gent asseguda en una esterilla sobre uns coixins, els monjos, 5, situats encapçalen la sala. Endinssats a la meditació, seiem, ens possem còmodes (peus mai apuntant-los a ells) i per imitació tanquem ulls i restem. El cos es va deixant anar cap a aball, cada cop més pesant, s'alliberen tensions. De cop, s'accetuen els sentits amb el soroll instrumental d'una campana per part del monjo central. Ulls que s'obren prenent consciencia. Ens explica, amb un anglès clar, que a continuació ens aixecarem i meditarem en moviment, la mirada focalitzada 2m per endevant, dirigida al terra. Peu que s'aixeca i fa una passa, mentres inicia l'altre, consciencia del moviement lent del cos, relaxat, pesat, focalitzant l'energia en els peus. Pluja que cau lentament sobre nosaltres, estona endolçada pel cant dels monjos del temple central, soroll musical, instant màgic. Tornem al temple, seiem i restem. Ens torna a donar la pauta el monjo central, fi de la ceremonia, ens agraeix la companyia i dóna peu a les possibles preguntes. La primera costa, després en venen més. Les seves respostes clares i sempre sense perdre el gran somriure. Despren honestitat, generositat i senzillesa.
En acabar recollim coixins i ens proporciona un llibre amb més informació per a la meditació. Tal i com les seves sabies paraules ens comuniquen, l'instant compartit es pot recrear a tot arreu, cada dia es pot practicar per a formar part de la rutina diaria.
Marxem, amb una tranquilitat especial.
Tornem al centre, passejem i ens obsequiem amb un bon massatge a "Mandarina spa", que senta genial.
Sopem a una escola d'hosteleria local que ajuda a formar nens del carrer, Makphet restaurant ( n°1 en trip advisor). Carta de fusió oriental-occidental, plats molt ben presentats, el meu plat res de l'altre món a diferencia del de l'Arnau i el postre, ñam ñam.
Cap a la guest i a descansar, demà més :-)

viernes, 26 de julio de 2013

26 Juliol-Vang Vieng

Triguem en sortir de l'hotel, estem com lents, esmorzem i a la estona reaccionem per autoconvençiment.
El sol ja no apreta tant i avui de moment no plou, tot un detall. Sortim amb les bicis, passejada pel poble visitant els diferents temples.
Pocs turistes, algún temple ens l'obren per nosaltres els monjos.
Dinem i contractem bus per anar demà a Vientiane, la següent parada, just a 4h.
Apreta la calor, ens refresquem a la piscina i anem a descansar una estona. Ens estem acabant de recuperar els dos.
A la tarda fem una volta en bici pel poble, anem a la bakery més famosa i fem un bon berenar, per l'hora ja quasi sopar. Fixeu-vos en les dimensions del mega donut :-)
Ens cau un bon ruixat de tornada a l'hotel, fem bossa i poc més.
A descansar! Esperem que el gecko (una mena de llangardaix que emet un soroll molt potent) que ahir sens va colar a la habitació, no hi sigui avui. Ahir ens va deleitar cap a les 3h del matí amb una bona xarrera amb un altre de l'exterior.
Sigueu bons i tingueu bona nit!

25 Juliol-Vang Vieng

Ens aixequen no al 100% però tot i així amb ganes de descubrir l'entorn. No ens decantem per agafar les bicis que ofereix l'hotel per no estar massa fins. Decidim opció de caminar.
Cruant el old bridge, hi ha una caminata molt accessible per a visitar difents coves i el blue lagoon. Anem en direcció les que diuen més maques, les Tham Pou Kham, que coincideixem en localització amb el blue lagoon, a 8km. Pel camí ens trovem a diversos locals, molts nens que saluden als voltants de casa (sobaidee!!!!), altres que es banyen i es llençen a l'aigua mostrant les variades modalitats de salts. Turistes que van en tuk-tuk, moto o bici. Locals en una mena de tractor amb remolc de fusta. Nosaltres els únics caminant. Ens fem amb ampolla d'aigua, la calor sofocant el sol pica massa.
Anem fent camí, vistes de les muntanyes, trencades per agricultors cultivant arròs. Passem el blue lagoon, el color relament d'un blau intens, aigua molt clara. Avui no portem banyador, ens va semblar no ens vindria de gust quan vam sortir...quina pena :(
Anem a la cova, accedint pujant una bona quantitat d'esglaons, com esgota. Entrem dins i avançem amb llinterna, vigilant on possar els peus perqué rellisca. Al seu interior figura d'un buda reclinat. Està bé la cova però tampoc és espectacular. Lo millor el camí per arribar.
Prenem un bon suc a un restaurant- escola on fan voluntariat.
Desfem camí amb la idea de parar algun tuktuk ja que fa massa calor, però no circula cap en la nostra direcció. Acabem arribant a peu, dinem i hotel. Comença a ploure i no sembla parar. Estem esgotats i Arnau no es troba massa fi. Descansem i finalment surto a comprar algo per sopar a l'hotel. Demà serà un altre dia, ens adormim sense haver parat de ploure.