Aquesta nit ha diluviat i de matí no tenim més sort. Ens vestim de pluja i a voltar. Visitem temples i anem a covert al mercat local.
Fem pausa a una cafeteria 'Scandinavian bakery' (ens tornem a fer homenatge com veureu).
Aprofitem l'estona que para de ploure i lloguem unes bicis per a visitar la ciutat més cómodament.
Parades al palau reial i varis temples, està plena tota la ciutat, on regna la pau i sembla que s'aturi el temps. Dinem una pizza i anem a descansar una estona.
Continuem voltant per la ciutat i anem a sopar a un lloc local amb música en viu, sense desperdici, fins i tot ens obsequien amb alguna cançó en anglès.
Demà esperem sol amb candeletes, a veure si tenim més sort!
martes, 30 de julio de 2013
28 Juliol-Vientiane
domingo, 28 de julio de 2013
27 Juliol-Vang Vieng-Vientiane
Esmorzar i tuk-tuk cap a l'estació d'autobusos. Surtim puntuals a les 10:00 cap a Vientiane, coincidint amb la parella d'holandesos.
Avui el bus és super vip, pots seure sense que les cames quedin enconllides :-)
Trams del trajecte amb selva tupida, intercalats amb petits pobles. Estones de pluja per deixar pas al sol imponent. 3hores i mitja i arribem a l'estació.
Tocarà començar a negociar? Per sort aquí ho tenen millor montat, demanen un preu raonable i ja hi som, montats en una mena de maxi carrito de golf, direcció Vientiane.
Arribem a la guesthouse "auberg Sala Inpeg", unes cabanetes la mar de mones (veure foto) a una zona molt tranquila.
La ciutat per ser la capital, és tranquila, això si, regna cert caos i desordre. Tot i així, és veu molt genuina i hi ha numerosos temples dispersos.
Deixem les coses, visitem uns temples propers i dinem algo. Possem direcció al temple Soak Pa Luang.Cada dissabte de 16 a 17:30 els monjos dirigeixen una sessió de meditació amb un monjo interlocutor que parla algo d'anglès. Ens porta un tuk-tuk ja que està a les afores del centre.
L'entorn és verd i frondós, aïllat, harmònic. Demanem pel lloc i ens indiquen un petit temple. En arribar ja hi ha un grup de gent asseguda en una esterilla sobre uns coixins, els monjos, 5, situats encapçalen la sala. Endinssats a la meditació, seiem, ens possem còmodes (peus mai apuntant-los a ells) i per imitació tanquem ulls i restem. El cos es va deixant anar cap a aball, cada cop més pesant, s'alliberen tensions. De cop, s'accetuen els sentits amb el soroll instrumental d'una campana per part del monjo central. Ulls que s'obren prenent consciencia. Ens explica, amb un anglès clar, que a continuació ens aixecarem i meditarem en moviment, la mirada focalitzada 2m per endevant, dirigida al terra. Peu que s'aixeca i fa una passa, mentres inicia l'altre, consciencia del moviement lent del cos, relaxat, pesat, focalitzant l'energia en els peus. Pluja que cau lentament sobre nosaltres, estona endolçada pel cant dels monjos del temple central, soroll musical, instant màgic. Tornem al temple, seiem i restem. Ens torna a donar la pauta el monjo central, fi de la ceremonia, ens agraeix la companyia i dóna peu a les possibles preguntes. La primera costa, després en venen més. Les seves respostes clares i sempre sense perdre el gran somriure. Despren honestitat, generositat i senzillesa.
En acabar recollim coixins i ens proporciona un llibre amb més informació per a la meditació. Tal i com les seves sabies paraules ens comuniquen, l'instant compartit es pot recrear a tot arreu, cada dia es pot practicar per a formar part de la rutina diaria.
Marxem, amb una tranquilitat especial.
Tornem al centre, passejem i ens obsequiem amb un bon massatge a "Mandarina spa", que senta genial.
Sopem a una escola d'hosteleria local que ajuda a formar nens del carrer, Makphet restaurant ( n°1 en trip advisor). Carta de fusió oriental-occidental, plats molt ben presentats, el meu plat res de l'altre món a diferencia del de l'Arnau i el postre, ñam ñam.
Cap a la guest i a descansar, demà més :-)
viernes, 26 de julio de 2013
26 Juliol-Vang Vieng
Triguem en sortir de l'hotel, estem com lents, esmorzem i a la estona reaccionem per autoconvençiment.
El sol ja no apreta tant i avui de moment no plou, tot un detall. Sortim amb les bicis, passejada pel poble visitant els diferents temples.
Pocs turistes, algún temple ens l'obren per nosaltres els monjos.
Dinem i contractem bus per anar demà a Vientiane, la següent parada, just a 4h.
Apreta la calor, ens refresquem a la piscina i anem a descansar una estona. Ens estem acabant de recuperar els dos.
A la tarda fem una volta en bici pel poble, anem a la bakery més famosa i fem un bon berenar, per l'hora ja quasi sopar. Fixeu-vos en les dimensions del mega donut :-)
Ens cau un bon ruixat de tornada a l'hotel, fem bossa i poc més.
A descansar! Esperem que el gecko (una mena de llangardaix que emet un soroll molt potent) que ahir sens va colar a la habitació, no hi sigui avui. Ahir ens va deleitar cap a les 3h del matí amb una bona xarrera amb un altre de l'exterior.
Sigueu bons i tingueu bona nit!
25 Juliol-Vang Vieng
Ens aixequen no al 100% però tot i així amb ganes de descubrir l'entorn. No ens decantem per agafar les bicis que ofereix l'hotel per no estar massa fins. Decidim opció de caminar.
Cruant el old bridge, hi ha una caminata molt accessible per a visitar difents coves i el blue lagoon. Anem en direcció les que diuen més maques, les Tham Pou Kham, que coincideixem en localització amb el blue lagoon, a 8km. Pel camí ens trovem a diversos locals, molts nens que saluden als voltants de casa (sobaidee!!!!), altres que es banyen i es llençen a l'aigua mostrant les variades modalitats de salts. Turistes que van en tuk-tuk, moto o bici. Locals en una mena de tractor amb remolc de fusta. Nosaltres els únics caminant. Ens fem amb ampolla d'aigua, la calor sofocant el sol pica massa.
Anem fent camí, vistes de les muntanyes, trencades per agricultors cultivant arròs. Passem el blue lagoon, el color relament d'un blau intens, aigua molt clara. Avui no portem banyador, ens va semblar no ens vindria de gust quan vam sortir...quina pena :(
Anem a la cova, accedint pujant una bona quantitat d'esglaons, com esgota. Entrem dins i avançem amb llinterna, vigilant on possar els peus perqué rellisca. Al seu interior figura d'un buda reclinat. Està bé la cova però tampoc és espectacular. Lo millor el camí per arribar.
Prenem un bon suc a un restaurant- escola on fan voluntariat.
Desfem camí amb la idea de parar algun tuktuk ja que fa massa calor, però no circula cap en la nostra direcció. Acabem arribant a peu, dinem i hotel. Comença a ploure i no sembla parar. Estem esgotats i Arnau no es troba massa fi. Descansem i finalment surto a comprar algo per sopar a l'hotel. Demà serà un altre dia, ens adormim sense haver parat de ploure.
jueves, 25 de julio de 2013
24 Juliol-Luang Prabang-Vang Vieng
7:30 alarma, que paro de mala gana. Estem cansants i ens aixequem una mica girats amb mal de pantxa i visita matutina al Sr Roca.
Esmorçar light i a esperar el tuk-tuk per a que ens porti cap a l'estació d'autobusos, avui ens espera un camí durillo d'autobús, 170 km recorreguts en aprox 6h, us podeu imaginar la dificultat del trajecte.
Em començo a trobar bastant malament abans de pujar al tuk-tuk, arribem a l'estació i la cosa no millora massa. Buidada d'estomac i m'adormo al bus, dia perfecte per a trobar-se malament, oi??
Després de dormideta molt millor, no m'entero massa del trajecte i avui toca dejú trencat per beguda ensucrada.
Segons Arnau paissatge molt macu, vistes espectaculars.
A les 16:30 arribem a l'estació, Vang Vieng està a 2.5 km. Som testimonis de l'agressivitat dels locals per a portar-nos en tuk-tuk, demanen uns preus desorbitats, i de mala manera.
Finalment després de negociar ens cobren 10.000 kips/persona, som 10 (10E en total) amb lo que el conductor ja ha fet el dia. A sobres diu que li paguem abans, està de guasa??
Accedeix a que li donem en arribar després de molts intents fallits.
Es nota que aquesta gent ha quedat marcada pel turisme que anava a Vang Vieng fa poc menys d'un any. Turisme fàcil, jove, que cerca alcohol amb actuació poc responsable. Després de veure la mala fama adquirida i morts de turistes borratxos al riu (hi havia una activitat aquatica de baixada en flotadors on anaven parant per beure alcohol), el govern va decidir prohibir aquestes pràctiques per a recuperar la zona.
Us preguntareu, com és que hi anem??Hem llegit que estan canviant, ens ve de camí i entorn és paradisíac.
Arribem a l'hotel, que donat el meu estat i el de l'Arnau que millor però no massa fi, escollim un amb aire acondicionat i aigua calenta.
Descansem i sortim al tard a prendre algo.
Coincidim amb una parella d'holandesos propers als 60 anys, encantadors, i si suma una noia coreana que viatja sola. Xerrem una bona estona, sopem.
Els holandesos han viatjat moltíssim, és realment una maravella escoltar-los parlar. Ens expliquen mil i un viatges, per mi el més fascinant el d'holanda per a fer el camí de santiago en bici, 2000 km en un mes.
Ens despedim, segur ens veurem més endevant. Acompanyem a la coreana a cercar guesthouse, és super happy, a les 21h i encara no sap on dormirà?? Porta un altre xip està clar, però no es mostra gens inquieta...
Cap a l'hotel i a descansar.
Demà segur amb energies renovades!!!!
23 Juliol- Luang Prabang-Trecking
8:20 super puntuals anem a una cafeteria aprop de correus, al centre de Luang. Allà hem quedat amb l'agencia Tigger trials per a fer un trecking tot el dia. La idea allunyar-se una mica de la ciutat per a veure el seu cantó més genuí.
Apareix en Su, el nostre guia, laosià amb cara simpàtica, baixet i primet però ben fibrat, calçat amb botes d'aigua. El calçat diferent a les clàssiques xancles denota que el trecking no serà d'estar per casa.
Pujem a una furgona, que compartim amb uns alemanys que van a fer kayak, xerradeta tot i que estan ben cansats, van arribar just ahir.
30 min de camí i ens parem molt aprop de la reserva d'elefants del dia anterior. Carregats d'ampolles d'aigua (3l) pujem a una barca i de nou surquem el mekong per arribar al punt inicial de partida.
La nit anterior va ploure molt, passem com bonament podem algun bassal, en Su tira sense problemes. Ens creuem un parell de laoisians montats en elefant amb objectius turístics, pujades i baixades, una calor espatarrant. Paissatges increíbles, molts arrossals, locals treballant al camp. Arribem a un dels dos pobles que visitarem, els nens a l'escola ens donen la benvinguda. Prenem una coke amb el guia per recuperar forçes i seguim camí. El recorregut molt accessible, però cansat per la calor sofocant i humitat constant.
Arribem a una esplanada amb ombra i ens demana si volem dinar, el porta amb ell. Li diem de continuar, entre d'altres perqué estem prou bé i pensant en mi, allà em menjarien viva els mosquits. Es fa una mica durillo per la calor però arribem al segon poble, en aquest cas ens reben els nens pujats a uns arbres fruiters. Els saludem a lo laosià: sobadie!!! Fem una merescuda parada i dinem.
Passem una bona estona amb Su i gent del poble, ell ens explica detalls de la seva vida quotidiana i també al preguntar-li sobre ell mateix. Molt correcte, afable i educat.
Cada cop estem més contents d'aquesta excursió, entorn molt agradable i ens deixa totalment anar al nostre aire, fent les parades pertinents a les n fotos a nens.
Comença a ploure i decidim seguir el camí, si plou massa i triguem tindrem problemes per a passar zones propenses a la inundació. L'entorn adquireix un matís fantasmagòric, les muntanyes amb boira, l'aigua fresca que ens cau a sobre, com un regal refrescant. Verds, sobre blaus, el soroll de la pluja... un dels millors moments fins ara.
De sobte para i canvien els colors, una llum ben maca per a assaborir les terrasses d'arrossals.
Al poc ja hi som, em baixat ben ràpid. En total 15 km amb 200 m de pujada i 200 de baixada. Agafem barca de nou i desfem camí cap a Luang.
Descansem a l'hotel amb el ja comú ritual de piscina i fem volta. Estem cansats i preferim fer un take away per a menjar a l'hotel, un arròs amb calamars i noodels amb pollastre.
Fem bossa, assequem calçat que ha quedat ben xop de la baixada i dormida merescuda.
Bye, bye, sniff. Demà ja marxem cap a Vang Vieng en autobús, 6h per carretera tipus port de muntanya.
Bona nit seguidors :)
lunes, 22 de julio de 2013
22 Juliol- Luang Prabang-Reserva elefants
5:00, quina soneta..encara no és de dia...plou...vinga va mandra fora, bicis i direcció old bridge. Pel camí ja es veu que avui van en serio la ceremonia dels monjos. Molta més gent donant més quantitat de menjar i els monjos van acompanyats d'ajudants que carreguen el menjar quan ja no poden ells. Part de nou positiva del budisme, als costats de qui dona menjar hi ha qui en demana, sovint nens amb pocs recursos. De la mateixa manera que els monjos en reben, en donan una part a aquests nens necessitats, ells avui també carreguen una bona quantitat de menjar.
A les 8:45 ens venen a buscar a l'hotel els de la reserva dels elefants "White elephant". 30 min en furgoneta i arribem a la reserva.
Primer ens donen una mini lliçó de com pujar a sobre: l'elefant puja la pota dreta, poses a sobre teu peu dret, t'agafes de l'orella dreta i cap amunt. Ho possem en pràctica a la poca estona, per sort deixa de ploure.
Es veu diferent el terra desde adalt, costa una mica pujar, però deprés és prou sòlid, et sents bastant segur.
Després anem a fer una volta per un circuit que tenen i dinem al mateix recinte. Bany al mekong amb ells, tot un espectacle, acabes ben xop. Molt divertit!!! Enllestim, barca pel mekong i de nou anem a les cascades de Tat Sae, també ho incloia, banyet i de nou cap a Luang.
Descansem de la calor i sortim de nou amb les bicis, objectiu explorar la zona que queda a l'altre cantó del mekong. Agafem ferry i en 5 min ja hi som. Molt més genuí l'altre cantó, pocs turistes i la gent es sorpren molt més de veure't, els nens somriuen molt fàcilment. Visitem un dels temples, hi ha un parell més però no dóna temps, s'escapa l'últim ferry.
Soparet a un lloc recomanat "rosetta" amb vistes mekong, menjar típic lao. Tot i que té renom, la veritat massa turístic i menjar no del tot autèntic. Bici, piscina i a descansar, no sembla mala vida, oi?